Apareixen ja documentades al segle XV, esmentades per Juan de l'Alzina: «miel y muchos huevos para hacer torrijas», pel que sembla com a plat indicat per a la recuperació de parteres.
La "torrija" era al començament del segle XX molt habitual en les tavernes de Madrid i es servia amb gots de vi (xatos)
La seva associació a la quaresma potser degut a la necessitat d'aprofitament del pa sobrant, que, durant el temps en què no es podia menjar carn, era menys consumit, tot i que les famílies elaboraven la mateixa quantitat.
Feia molts anys qur no en feia. Després de mirar diferents variants de com fer la croquetes de Sta Teresa i perque no recordava bé com les feia la mare, al final he decidit seguir la recepta de la Marta de Pebre i xocolata. I el gust m'ha portat a l'infantesa. Moltes gràcies.
Ingredients:
- 1 barra del dia abans
- 1 litre de llet
- 2 ous
- 1 branca de canyella
- la pell d'una llimona
- oli de girasol per fregir
- sucre
- canyella en pols
Preparació:
- Posar a bullir la llet amb la branca de canyella i la pell de la llimona tallada sencera. Quan arrenqui el bull, apagar el foc i deixar infusionar 1/2 hora.
- Tallar les llesques no molt gruixudes i posar en una safata i napar amb la llet.
- Deixar 15' fins que s'hagin begut tot el líquid.
- Escalfar oli en una paella.
- Sucar les llesques amb ou batut i fregir.
- Deixar escòrrer en un plat amb paper absorvent.
- Deixar refredar una mica i menjar. Fredes també son bones.
Delicioses, Núria! Són calòriques però un vici! Hem estat per Castella i allà cada dia en mengen per esmorzar. Petons!
ResponEliminaJo també les faig així: estan boníssimes!.
ResponEliminaQue buenas y muy esponjosasss.Besos y buenas noches.
ResponEliminaLes adoro...ara mateix te'n manllevava una bona ració!!! Petons!
ResponElimina