POTAJES I COCIDOS

pote gallego

El “potaje” és un plat a base de verdures i llegums (en general cigrons, però també hi ha “potajes” de mongetes, o de llenties), consistent en llegums cuites a les que se li afegeix un sofregit i queda amb brou, però no arriba a ser una sopa. En el sofregit s’acostuma a posar ceba, all, tomàquet i pebrot, i es poden afegir altres ingredients: ou dur i espinacs, o tomàquet i xoriço, ...

 A més de l'all, se solen usar altres espècies, com pebre vermell, pebre, comí, orenga o clau. Pot portar una mica de carn, os, cansalada o xoriço, per donar-li més sabor al brou, o bé bacallà en el guisat de vigília, típic de la Setmana Santa.

cocido asturiano

 Els diferents potajes, cocidos, olles o potes, es pot dir que neixen d'un avantpassat comú: l'adafina. Aquest guisat, propi dels jueus espanyols fins al segle XV, es preparava el divendres, posant en una olla de fang: cigrons, mongetes, arròs, verdures, carns de boví i de xai, ous sencers, oli i prunes panses. Es deixava coure lentament, durant la nit, per consumir ben calent el sàbat. Posteriorment, es van afegir patates i per evitar la repressió de la Inquisició, els conversos que van quedar a Espanya, van començar a "cristianitzar" l'adafina, incloent cansalada i altres productes del porc.

Com a contrapartida a l'adafina jueva, neix l'olla podrida cristiana i a partir d'aquí tots els cuits i potatges que poblen la cuina espanyola (cocido madrileño, col gitana, escudella i carn d'olla, pote gallego i asturiano,...) i que s'exporta fora de les nostres fronteres, apareixent l'olla crioll a Amèrica i els pot-au-feu l'altre costat dels Pirineus.

cocido madrileño