Es important que es facin a poc a poc, que tot estigui tallat a trossets i que es vagint afegint en ordre. Els ingredients secs es posen d'inici i s'acava amb els que tenen mes aigua com els tomàquets.. Es deixa pel final, els condiments i el vi.
“Condiment culinari a base de tomàquet i ceba fregits.” Així defineix l’Enciclopedia.cat la tècnica bàsica de la cuina catalana. Una combinació senzilla que té en la qualitat dels ingredients, el temps de cocció i la flama els seus secrets.
És una obra mestra de l´equilibri entre una la base d’ una bona confitura de ceba, ben caramel.litzada- operació que requereix temps i paciència- i el color i perfum d’ una mica de tomàquet, a part, al gust de cadascú, d’altres ingredients com all, julivert, o alguna altra herba aromàtica (amb moderació), pebrot (millor verd), un raig de vi...
La sal. En general, és millor posar-la al principi, ja que el gust del sofregits es potencia.
També és important el picat o trinxat dels elements. Com més petit sigui millor
El punt final és de confitura o melmelada, no és, doncs, com dèiem, ni una salsa de tomàquet ni un “sofrito”. El seu color ha de ser tirant a fosc.
Ingredients:
2 Cebes grans
½ Kg .de tomàquets
1 all
Oli d’oliva
Preparació:
Piquem la ceba ben fina, i ho sofregim a foc molt lent. Quan la ceba comenci a estar doradeta hi afegirem l’all picat. Donem unes voltes fins que comenci a agafar color i afegim el tomàquet ben ratllat. Quan el tomàquet comenci a tenir un color fosquet ja estarà llest el sofregit.
En tots els casos, s’ ha de confitar el màxim temps possible la ceba, com a mínim un quart d'hora, o encara més. El tomàquet, no gaire abundant, també ha de quedar ben confitat. Es possible, i sovint convenient, fer servir tomàquet en conserva o doble concentrat o bé els excel.lents tomacons de penjar o d’ hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada